Resultats de la cerca frase exacta: 73
Diccionari de la llengua catalana
|
21.
zeugma
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica per la qual un nom, un adjectiu o un verb presents en una clàusula són sobreentesos en altres clàusules. [...]
|
|
22.
epítet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adjectiu que s'adjunta a un nom per emfasitzar-ne una qualitat inherent, i no per determinar-lo o qualificar-lo. Qualificació elogiosa o injuriosa donada a algú. [...]
|
|
23.
invariable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No variable, no subjecte a variacions. Clima invariable. És un home invariable en les seves resolucions. En gram., que no presenta flexió. Un adjectiu invariable. [...]
|
|
24.
jan
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Precedit generalment de l'adjectiu bon, home de geni bo, que a tot diu que sí. És un bon jan. Jan que dona és bon jan. [...]
|
|
25.
verbalitzador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que permet l'obtenció d'un verb a partir d'un substantiu, d'un adjectiu o d'un adverbi, s'aplica als morfemes derivatius. Sufix verbalitzador. [...]
|
|
26.
gentilici -ícia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un poble, a una família o a una nissaga. Que denota la nació o la pàtria d'una persona. Adjectiu gentilici. Nom gentilici. [...]
|
|
27.
pinta 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sovint precedit de l'adjectiu mala o, irònicament, bona, persona capaç de fer malifetes o que en fa habitualment. Quin pinta! És un mala pinta. És una criatura bastant mala pinta. [...]
|
|
28.
morfema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gènere i nombre en el substantiu, en l'adjectiu, en el pronom i en els determinants, i els de nombre, persona, temps, aspecte i mode en el verb. morfema lèxic Lexema 1 . morfema lliure Morfema que pot aparèixer aïlladament, en posició absoluta. [...]
|
|
29.
s' 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen els articles es i so en singular davant un nom, un adjectiu o un participi que comencen en vocal o en h. S'ase. Estiuegen a s'Agaró. Fa s'estufat amb tothom. Escriu amb s'altre llapis. Forma que, amb comptades excepcions, revesteix l'article femení sa en singular [...]
morfema
|
|
30.
afixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavar o posar (un anunci, un cartell, etc.), sobre una paret, un tauler, etc. Adjuntar (un afix) a un radical o a un mot. Afixar el sufix -esa al radical de l'adjectiu pobre. [...]
|
morfema
1 m. [FL] [LC] Unitat lingüística significativa que no es pot descompondre en unitats significatives menors.
2 [FL] morfema derivatiu Morfema que, unit a un radical o a un mot, forma un mot nou.
3 [FL] morfema flexiu [o morfema gramatical] Morfema que expressa alguna categoria gramatical, com ara els morfemes de gènere i nombre en el substantiu, en l'adjectiu, en el pronom i en els determinants, i els de nombre, persona, temps, aspecte i mode en el verb.
4 [FL] morfema lèxic Lexema 1 .
5 [FL] morfema lliure Morfema que pot aparèixer aïlladament, en posició absoluta.